Paris-Texas

Una proposta política de part de les encausades de Tarnac:

“La gran primavera dels pobles àrabs”; “revolució en marxa”; “transició democràtica”, “fi de les dictadures”. Ja s’han encès les grans maquinàries de discursos. Ja s’han posat a treballar a temps complert amb l’objectiu de presentar l’enderrocament dels règims pro-occidentals del Magreb com a noves victòries d’Occident i com una inesperada imposició dels seus valors.

El fervor revolucionari que ha sorprès recentment a les més prudents de les editorialistes mostra, primer de tot, la intensa reacció immunitària que els fets han comportat sobre el discurs dominant. Ara ha sorgit un paroxisme violent de pro-orientalisme que busca imposar, el més ràpidament possible, una mena de zona de contenció entre nosaltres i els canvis en curs. HOM es meravella amb aquestes revolucions per esquivar millor les evidències que aquestes ens tiren en cara i per dissoldre millor els problemes que ens susciten.

Siguin quines siguin les il·lusions que provin de preservar, per ells és molt important fer constants apologies a la insurrecció glorificant el caràcter no violent d’un moviment que ja ha calcinat el 60% de les comissaries de la policia egípcia. Quina gran sorpresa! De sobte els principals canals d’informació són a les mans dels amics del poble!

La vaga infinita

vaga infinita – PDF

Està clar. El Partit de l’Ordre busca, amb totes les forces a la seva disposició, tornar-nos a casa. Almenys sobre això, els sindicats i el govern estan d’acord… Sens dubte, ho fa comptant amb les nostres inclinacions més miserables i amb la nostra insidiosa predilecció per la buidor i l’absència, en les quals hem oblidat com viure i com lluitar. Però s’equivoquen. No tornarem a casa; nosaltres, les que no tenim casa enlloc, però que si tinguéssim un lloc que podríem considerar habitable, seria aquell moment en el que ens sentim vives, a les intensitats que prenen cos quan ens trobem. Sabem, però, que aquests moments estan supeditats, sobretot, als mitjans dels que siguem capaces de proveir-nos.

Està clar. Un procés insurreccional es reforça a mesura que les evidències que, als nostres ulls, composen la realitat, esdevenen imperceptiblement, als ulls de totes, veritats flagrants. El capitalisme és una mentida universal, la forma de la seva negació, a la inversa, serà una pluralitat de mons, units solidàriament, per veritats que els mantindran junts.

Primer round: Això continua!

Fa més de tres setmanes que un moviment social a gran escala s’està movent a l’Estat francès, la reforma de les pensions ha estat el seu punt de partida.

Sabem que s’està fent de tot per fer que l’arma de la vaga sigui el menys efectiva possible. L’estat utilitza, d’una banda, les eines del dret, els obstacles legals i les requisicions; i de l’altra, l’atomització i segmentació que resulta de trenta anys de re-estructuració, per neutralitzar la capacitat destructiva de la vaga. Els dies de protestes massives, amb els seus efectes limitats, tenen com objectiu buscar la seva legitimitat per créixer i anar més enllà del marc imposat pels sindicats.

L’estat i els patrons només entenen una llengua: vaga, bloquejos, sabotatge

El següent comunicat el varen escriure aquelles companyes que dissabte varen ocupar, per un breu període de temps, l’Opéra Bastille de París.

Durant els últims dies, han començat a aflorar nombroses iniciatives a tot arreu: centres d’ensenyament secundari, estacions de tren, refineries i carreteres han estat bloquejades, s’han ocupat edificis públics, empreses i centres comercials, s’han fet talls d’electricitat i s’han saquejat institucions electorals i ajuntaments… A cada ciutat, aquestes accions estan intensificant la força de la lluita, i estan demostrant que som moltes les que no estem d’acord amb les formes d’acció i els eslògans imposats pels líders del sindicats.

La gent ha dit prou.

Les autoritats afirmen que ha estat un grup anti-sistema, joves amb estètica “okupa” …

Doncs no. Hem estat nosaltres…

Aquest nosaltres que les furgonetes de la policia va perseguir histèrica durant hores per la ciutat sense poder trobar-lo. Aquest nosaltres que aplaudia quan es trencaven els vidres del “Corte Inglés”.

Aquest nosaltres que va prendre la paraula a la primera assemblea realitzada al banc expropiat de la plaça Catalunya i va dir: “Tinc gairebé cinquanta anys. Estic en atur des de fa quatre anys després de treballar tota la vida. Estic desesperada però aquesta okupació m’ha tornat el somriure “.

Una mica de sucre ajuda a fer baixar la medicina…

mica de sucre – PDF

flesh machine // ego te provoco // comrades

Des de fa dos mesos, l’estratègia de contra-insurrecció duta a terme per l’Estat grec després dels esdeveniments de desembre, ha entrat en una nova fase: la d’avui és una estratègia de contra-insurrecció total. Si parlem de contra-insurrecció i no de repressió, és perquè la primera, a diferència de la segona, no remarca tant la intervenció militar com a tecnologia política i social que cerca produir adhesió, por i derrotisme. L’estratègia de contra-insurrecció no cerca eliminar ràpidament les insurgents, sinó, més aviat, reduir el seu espai de vida: la contra-insurrecció ataca les dimensions conceptuals, afectives i culturals de la insurrecció. És una estratègia preventiva que té per objectiu les nombroses possibilitats que han aflorat arran dels esdeveniments de desembre.

Des de les muntanyes del Llemosí

Durant una setmana 200 persones es van reunir aquest estiu a Tarnac. De les seves discussions ha sorgit, d’entre d’altres coses, el següent comunicat.

Ell s’aixeca i diu: “La contrainsurrecció no és només la doctrina d’intervenció dels exèrcits occidentals a l’Afganistan, és la natura mateixa de tot govern. La posada en circulació d’uns o uns altres “elements del llenguatge”, l’urbanisme, la distracció organitzada, les faules de l’economia, tot prové de la por a perdre el control sobre la població”. Ella li respon: “A casa nostra, el govern té tanta por, que obliga a les aturades a fer tallers de reparació gratuïta de bicicletes al carrer, a reciclar objectes usats i a patrullar amb la policia. S’ocupa el terreny preventivament.”